Category: Non classé
Una Escòla de las bèlas
Un còp de mai, l’Escòla Occitana d’Estiu se debanèt a Vilanèva d’Òlt, del dimenge 14 al dissabte 20 d’agost 2022, èra la 48ena edicion.
Los estagiaris èran al rendètz-vos e foguèran mai de 130 a s’i trapar, per parlar, escambiar e apréner la lenga pendent una setmana. Ongan, la participacion èra la mai nauta dempuèi d’annadas. L’intergeneracionalitat es una de las fòrças de l’EOE e aquela edicion èra plan dins la dralha abituala : gaireben un quart dels estagiaris de mens de 25 ans, 60% de 25 a 60ans, 22% de mai de 6O ans. E nos cal joslinhar la preséncia de 20 enfants a l’escoleta!
L’interdialectalitat es tanben importanta. Se avèm una majoritat de lengadocians, ongan un quarantenat de personas participèran als corses de gascon e de lemosin, e lo talhièr de catalan foguèt tanben plan emplenat.
En mai del talhièr de catalan, los estagiaris poguèran seguir los talhièrs de toponimia, de creacion audiovisuala, de bal de bastons catalans, de fabricacion d’instuments, de dança, de cant eca. Mention especiala al grop del bal de bastons, que aprèp una setmana de cors, presentèran una coregrafia fòrça polida al concert de divendres sus la plaça de Vilanèva!
L’empont dubèrt foguèt tanben una capitada. Entre teatre, cant e poesia, lo mond que volian se podian exprimir lors talents artistics sus la terrassa davant lo public de l’estanquet. En mai de l’empont dubèrt, l’estanquet prepausava cada ser un baleti fins a tard dins la nuèit. Auqesta annada èra animat per Maud, del grop Barrut (entre autres) e Joaquim, del grop Man Encantada que joguèt divendres sus l’empont bel a Vilanèva d’Òlt. Los estagiaris qu’èran musicians èran tanben planvenguts per sortir lors instruments e far dançar lo mond.
Lo dimècres, los participants podian causir entre tres activitats: una visita de Puègmiròl, una visita al musèu del fetge gras de Frespèch, o un jòc sus las urgéncias climaticas e linguisticas. Èra l’escasença de sortir dels bastiments de l’escòla e de descobrir o tornar descobrir la region avans lo baleti del sèr amb Anem Duo.
Aquesta edicion foguèt una capitada e vos mercejam totes, benevòls coma estagiaris, d’aver participat a l’EOE 2022!
A l’an que ven del 13 al 19 d’agost 2023!
Discors d’inauguracion 48ena EOE
AL Pèire e al Crestian
Dònas e Sénhers,
A la debuta d’aquela 48ena EOE voldriái aver una pensada per dus valents defensors de l’occitan que nos an quitats ongan.
Lo primièr a se’n anar, lo 8 de genièr foguèt lo Pèire Boissière, president de l’EOE-IEO 47 de 2009 a 2O18.
Podem dire d’el que foguèt un grand militant de la causa occitana e un òme de memòria, el, que la malautiá li panèt la siá, las darrièras annadas de sa vida.
Brilhant engenhaire agronòm, renoncièt a una carrièra prometeira per se consacrar a la lenga dels sius, del pòble del naut Agenés, l’occitan. Corses de lenga, una ràdio, e sustot un trabalh de collectatge : cants, danças, jòcs, non pas per los amolonar sus las laissas poscosas d’un musèu, mas per los tornar far viure, en animant bals, concèrts, jòcs, estagis, conferéncias, en s’engatjant dins mantunas associacions coma la nòstra, que foguèt un dels artesans de la fusion EOE e IEO 47.
Lo segond, a nos quitar, lo 4 d’agost es lo Crestian Rapin, un dels 3 fondadors de l’EOE.
Aquela idèia de fargar un otís a mièg camin entre Universitat prestigiosa e umila escòla, lor venguèt a l’encòp, al Crestian Rapin, al Joan Rigosta e al paure Marcèu Esquiu. Mercés a eles tres, de milierats de personas a còps de 400 cada an per las primièras edicions, passèron a l’EOE e contunhan d’i passar per se tornar apropriar o s’apropriar la lenga.
Mas lo ròtle que joguèt a l’EOE deu pas far doblidar, discret, benvolent e umil, ni lo grand erudit, ni lo linguista saberut, ni lo lexicograf que nos daissa un diccionari de referéncia, ni l’escrivan, lo poèta mai d’un còp premiat, ni lo militant politic occitanista.
Pèire, Crestian, la vòstra òbra demorarà. La contunharem.
Amics aicí presents, per saludar la siás memòrias, vos demandarai non pas d’observar una minuta de silenci, d’un silenci de mòrt, mas d’una de bruch, del bruch de la vida que contunha e de los aplaudir.
Dònas e Sénhers,
Ongan, per aquela 48ena E.O.E, me regaudissi que l’inauguracion, empachada dempuèi dus ans se posque tornar tenir. E començarai doncas per mercejar totas las personas qu’avèm pogut tornar convidar, que son aicí presentas o que se son desencusadas : aital testimònian de l’interès que pòrtan al nòstre trabalh e sustot a la lenga occitana.
D’unes, benlèu, traparàn que, d’una annada a l’autra, remeni, e auràn rason ! Çaquelà, lor respondrai que nos cal mercejar – e qu’es un plaser per jo – las collectivitats e totes los que nos ajudan e qu’an permés la tenguda d’aquela 48ena EOE : l’ofici Public de la Lenga occitana, finançat per las regions occitanas, lo departament d’Òlt e Garona, la comuna de Vilanèva d’Òlt, e tanben los mecènas, los sòcis benfaitors, que respondon «presents» cada còp que la moneda nos manca ; totes permeton a l’EOE de contunhar lo siu prètzfach : far viure e far passar la lenga.
Grandmercés a eles.
Mas mercejarai tanben tota l’equipa nòva qu’an brandit las pelhas de la vièlha dòna que, benlèu lassa dels sius 48 ans, feblejava e que se seriá daissada anar. Nani ! Benlèu que al siu arbre qualquas brancas se secavan, qualques fuèlhas tombavan, mas la soca èra encara viva, las rasigas prigondas e la saba prèsta de tornar pujar. E ongan foguèron pas que qualques borrons magrinèls que grelhèron, foguèron pas que qualques ramelets abroquits que vegetèron : sus la vièlha soca foguèron brostas venantas, cambas poderosas que s’enairèron, conflas de saba, conflas de vida.
Amigas, amics del C.A., del burèu, de las comissions, «sòcis actius» coma se ditz, valents e eficaces, vosautres totes que vos sètz regussats las margas, tanlèu la darrièra escòla acabada, e que del vòstre trabalh de tota l’annada avètz complit lo vòstre prètzfach, lo de far d’aquela 48ena escòla una capitada, vos grandmercegi pel vòstre trabalh remirable. E, amigas, amics estagiaris, se sètz aicí tan nombroses a poder seguir aquela 48ena EOE, a vos poder tornar apropriar o vos apropriar la lenga nòstra, a la poder far viure, cantar, contar, jogar o rire, son a aqueles valents (e non pas al President) qu’ac devètz. E vos demandarai de los mercejar, de los aplaudir, de los ovacionar, s’ac meritan.
Amigas, amics, nosautres Occitans, nos cal totjorn justificar.
Pels exagonistas acarnassits, existissèm pas. L’occitan, las lengas regionalas de França existisson pas pus, son pas pus parladas per digús, levat «qualques vielhasses endecoses dins los EHPAD o un punhat de pastres dins la montanha».
Son de lengas mòrtas ? Avètz lo sentit d’èsser aicí dins un EHPAD ? L’escoleta confla de drollets, un quart dels estagiaris de mens de 25 ans, 60% de 25 a 60ans, 22% de mai de 6O ans, e seriam pas qu’un punhat de vièlhs, un pè dins la tomba ?
E de tot biais, ajustan los exagonistas, aquelas lengas an pas jamai existit : pas que de «patoeses», segond la definicion del Littré «tot just bons per s’adreçar a las bèstias». E la literatura dels Trobadors ? Mas aquò’s de vièlh francés! respondon.
Amigas, amics, vosautres totes aicí presents, dels jovenòts de l’escoleta, dels jovents de l’escòla’adò als mai annadits, fasèm la pròva que sèm vius, que nos volèm pas plegar, que la lenga nòstra la volèm gardar e qu’avèm un avenidor !
Vos diràn los exagonistas que sèm de sectaris, d’enemics de la Republica e que ne respectam pas las valors. Las respèctan, eles, la Libertat, l’Egalitat, la Frairetat ? E lo nòstre Paratge, la nòstra Convivéncia se deurián clinar davant un art de viure novèl qu’es lo de passar davant l’autre o de l’espotir ?
Vos diràn, los exagonistas que sèm de passadistas enemics del progrès, «d’amishses», de nostalgics de la candèla e dels esclòps.
Quin progrès? La nòstra planeta agotada, escanada, las pandemias, las calorassas e los aigats, las guèrras, los magres de mai en mai magres a se secar e los grasses de mai en mai grasses a ne petar, la violéncia, lo fanatisme, lo retorn de las vièlhas ideologias racistas, xenofòbas,
«autoritàrias», per pas dire fascistas ? Es aquò, lo progrès ? Un venidor a la sentor de fin de monde ?
E, ajustan los exagonistas, que, de tot biais, es pas la pena de discutir, que i a pas d’alternativa, que lo nòstre caminament es unenc e que se pòt pas cambiar.
Cada lenga nos pòrta un biais de pensar, de nos ligar en lo nomenant, al monde, a las plantas, a las bèstias, a la tèrra, a l’autre, de partejar, d’escambiar ambe el. E l’Umanitat, la Civilizacion an progressats pas que mercés a de rescontres de monde diferents : las civilizacions
que causiguèron lo replec sus elas meteissas, ne crebèron.
Amigas, amics, sèm pas de folcloristas pintoresques acrancats a la borrèia, a la garbura e al sòmis d’un còp èra. Defendre l’occitan, defendre la lenga nòstra es defendre la diversitat, que sens ela cap de progrès vertadièr es possible.
Defendre la nòstra lenga es refusar de se plegar a la fatalitat d’un sens unenc de l’istòria. Defendre l’occitan es obrar a la descolonizacion dels esperits per la pensada unenca. Defendre l’occitan es gardar l’esper en l’endemans que tornen cantar.
Amigas, amics, regussem-nos las margas, avèm pas lo dreit de nos acossomir !
Bernat Bergé
Vilanèva, lo 16.08.22
Fotò: Rogièr Gaston
Una edicion excepcionala
Tornada ongan al licèu l’Ostal, l’Escòla Occitana d’Estiu acampèt amoroses de la lenga e de la cultura occitanas del dimenge 15 al dissabte 21 d’agost.
Dempuèi d’annadas cada novèla edicion de l’EOE pareissiá una escasuda. Aquesta annada escapa pas a la règla.
La fòrta frequentacion del 47en estagi e lo bon ambient entre los participants i es segurament per quicòm. Los 120 estagiaris joves o vièlhs poguèron pendent tota la setmana viure en occitan del matin al ser.
Venguts per melhorar lor nivèl o per préner pè dins l’occitan, poguèron comptar sus l’acompanhament dels professors benevòls.
En mai dels corses e de las conferéncias, los talhièrs e los rescontres permetèron de crear de ligams entre los novèls e los abituats. Lo banh intercultural èra enfortit per la preséncia d’estagiaris venguts de pertot: venent de Catalonha, d’Espanha, d’Occitània, de Guadalope o d’Alemanha, cadun a profitat de la setmana per viure dins una botiòla occitanofòna. Los dialèctes s’entremesclavan a l’Estanquet al moment del café, de l’aperitiu o del balèti animat cada ser pel grop Licotissa. Ongan, l’Estanquet s’es mudat dins una sala mai bèla. Atal lo monde a pogut dançar e s’abeurar en mèma temps. La granda noveltat èra tamben la terrassa, que porgiguèt un espaci suplementari de convivialitat e e permetèt d’ofrir un empont dubèrt a totes los que desiravan s’exprimir artisticament en public (fòto 2). Dança, cant e musica animèron cada moment de la setmana, pendent los talhièrs, sus l’empont dubèrt o d’un biais espontanèu, tot al long de la jornada e de la serada.
Las doas visitas prepausadas lo dimècres (la bòrda Lo Cornal a Sant Pèire de Clairac e lo centre istoric de Vilanuèva d’Òut amb Frederic Fijac) permetèron als estagiaris de descobrir o tornar descobrir lo ròdol de l’Ostal.
Grand mercés a totes d’aver ajudat a far d’aquesta edicion 2021 una capitada !
Pass sanitari obligatòri
En seguida a las directivas governamentalas que s’aplicaràn a partir del 31 de julhet, vos informam que totas las personas que participaràn a l’EOE (estagiaris e animators), la setmana, un jorn, una ora, e qu’an 18 ans o mai, deuràn presentar un pass sanitari.
Lo “pass” sanitari consitís en la presentacion numerica o papièr d’una pròva sanitària :
– Vaccinacion complèta
→ + 7 jorns aprèp la 2nda injeccion, pel vaccin a dobla injeccion
→ + 4 setmanas aprèp l’injeccion, pel vaccin a injeccion uniqua
→ + 7 jorns aprèp l’injeccion, pel vaccin injeccion uniqua aprèp antecedent covid
– Pròba d’un test negatiu (RT-PCR o antigénique) de mens de 48h.
– Resultat d’un test (RT-PCR o antigénique) positiu per dire d’un restabliment de la Covid 19 d’al mens 11 jorns e de mens de 6 meses.
Mai d’entresenhas : https://www.gouvernement.fr/info-coronavirus/pass-sanitaire
Lo Jornalet anóncia l’EOE 2021
Dins un article del dimenge 27 de junh, lo Jornalet (gaseta occitana d’informacions) anóncia la 47ena edicion de l’Escòla Occitana d’Estiu del 15 al 21 d’agost 2021, aquest “bastion de normalitat e quitament de libertat.”
L’article se pòt legir aicí ! Avètz tanben la possibilitat d’escotar una version àudio de l’article.
Pensatz a vos marcar per l’EOE 2021 amb lo bulletin d’inscripcion disponible sus nòstre siti.
Video de presentacion de l’EOE
Los amics del CAOC (Cercle d’Agermanament Occitano-Català) nos demandèron de preparar una pichona video per presentar l’EOE, dins l’encastre del jorn de l’Associacionisme cultural en Catalunha.
La Sent-Valentin 2021 serà occitana !
Venètz recuperar una letra d’amor escrita per un autentic trobador (de l’Edat Mejana o del segle 21) per la mandar la persona de vòstre còr.
Letras creadas al talhièr de creacion poetica de genièr a Tolosa.
Un eveniment organizat los amics de l’Escòla Occitana d’Estiu, ÒsCa Tolosa, la seccion Occitan de l’Ut2J e lo CREO Tolosa
Un talhièr de creacion poetica a partir d’una garba amorosa trobadoresca. L’enjòc es lo seguent : Crear de letras d’amor a afichar lo jorn de la Sent Valentin, a Tolosa.
PROGRAMA
Dissabte 23/01 : lo matin talhièr de creacion poetica. Lo vèspre : talhièr de calligrafia. Animat per Pascau Sebat.
Dimenge 24/01 : “talhièr de las petitas mans”. Objectiu : completar la colleccion de letras d’amor per tal d’arribar a 500 letras per afichar sul Capitòli.
Podètz sostenir aquel projècte qu’a besonh d’un còp de man per sa primièra edicion aicí. Las contribucions balhan dret a un recebut fiscal que permet de las dedusir dels impòstes.
NB : Inscripcion pel talhièr obligatòria (nombre limitat) : sentvalentinoccitana@mailo.com
Eveniment organizat per l’Escòla Occitana d’Estiu, ÒsCa, la seccion occitan de l’universitat Joan Jaurès e lo CREO Tolosa