Aquesta annada, la dimenjada dei amics de l’EOE s’es desplaçada dins lo temps e l’espaci : rendez-vos èra donat ai amics de l’EOE que vòlon/pòdon per la dimenjada de Pascas dins la vila de Nissa.
Per de rasons pratiqui (la distància…), lo primier apontament èra lo dissabte a 12h30, au restaurant, per si retrobar e començar de descobrir li especialitats nissardi. Es Hit Import que nos a acuelhits : Hit es un discaire istòrico de Nissa qu’avia degut tampar e qu’a tornat durbir meitat discaire meitat restaurant. E dins un discaire, siam estats aculhits en música, per un disc de Nux Vomica d’un costat, e per Alice au pifre après. Lo plaser de si veire, de charrar un pauc, e es ja l’ora de passar a taula. Per aqueu premier rescòntre embé la coïna nissarda, de gnocchis èran au programa.
Un pauc de temps liure per si passejar, e si siam retrobats plaça Sant Francés en vila vielha : Alice, de la nòstra chorma d’organisacion, e lo sieu grop de gralhas nos avian convidats a un passa-carrièra. Tra lo Babazok (autre nom de la vila vielha), e dinc en riba de mar a Rauba Capeu (un luec onte i a fòrça vent, çò qu’es l’origina dau sieu nom). Avem pogut si passejar, charrar, far audir la música e la lenga dau país ai gens qu’èran curiós. Puei venguèt l’ora de pensar a minjar, e lo moment de tastar una especialitat de Nissa, la Sòcca!! Mas onte anar embé un grop d’una vintenat de gens ?
Es aquí qu’avem agut l’intervencion de Carlòta, nissarda membre de l’IEO 06, naissuda dins lo quartier dau pòrt fa mai de 80 ans. A decidit de nos menar da Pipo, carrièra Bavastro. E quora Carlòta decida, si fa coma aquò. Lo restaurant que vòl pas un grop tant numerós? Fa pas ren! I anam. Mai d’un vintenat de personas qu’arriban d’un còp dins un restaurant qu’es ja esquasi complet? Un pauc de negociacion e nos tròvan 3 taulas per nos installar. E aüra la carta : de sòcca segur, de pissaladièras, de mini-pans banhats. Dusc’aquí tot va ben. Mas tanben de sòcca garnida (cebeta, pebron, parmesan), e aquò n’es pas dau tot dins la tradicion nissarda. Çò qu’avem minjat èra bòn, mas que vergonha aqueli recetas per toristas!
Lo diménegue, aviam rendez-vos au mercat de la Liberacion davant la gara dau Sud, qu’es l’anciana gara renovada dei camins de fer de Provença. La novela gara, d’onte part lo trin dei pinhas (que va de Nissa a Dinha), es un pauc mai luenh darrier. Té, vist que parlam dau trin dei pinhas, es l’escasença per ieu per partejar aquela cançon Ne fermez pas la ligne du train des pignes, una cançon de lucha per gardar la linha fau quauqui annadas.
Tornam au mercat de la Libé. L’idea èra de descubrir d’especialitats de la region e de trobar de que portar per lo repais dau ser. Mas pendant que lo grop èra a si recampar, avem agut un convidat : Jérémie, magistre de classa bilingüe a Nissa, mas tanben jugaire de morra, pilo, de teatre nissard (embé la chorma dau teatre Francis Gag), e cronicaire dins Lo Diari. E donc si siam installats per charrar, d’ensenhament (cau saber qu’a Nissa i a d’ensenhament bilingüe dins doi escòlas, e de cors de nissard dins mai d’un colègi/licéu), mas tanben de cultura occitana a Nissa e dins lu territoris de la nòstra chorma. Bòn, teatre Francis Gag, Morra, pilo, mi sembla que caudria presentar tot aquò, non?
Per lo pilo, es un espòrt tradicionau de la region de Nissa que si juega emb una pèça traucada. Per mai d’informacion, podètz gaitar sus occitanica ò escotar (encara un còp) Nux Vomica.
La Morra es un juec tradicionau dau país nissard que siguèt enebit, e si torna practicar despí quauqui annadas. Un libre e un tutorial nos pòdon ajudar a conóisser aqueu juec.
Per lo teatre Francis Gag, es una chorma de teatre en nissard que juega doi peças de teatre cada an dins lo teatre Francis Gag (teatre en vila vielha), generalament ai mes de decembre e de mai. Dins lo repertòri, i a de pèças d’un repertòri istòrico, e de pèças de creacion mai recentas. La tropa pòt se deplaçar per juegar en defòra de Nissa finda. Vos conselhi lo site del Theatre niçois Francis Gag : es possible de veire lo repertòri de la chorma, la sieu actualitat, mas tanben de legir li pèças (ò de n’en veire de videòs).
Veètz que i avia de que charrar sus la cultura nissarda! De qué donar de tematicas possibli per d’escambis culturaus finda.
L’apontament seguent èra a 14 oras per una visita guidada de Nissa en nissard. Lo guida èra Patrici Arnaudo, magistre de nissard. Nos siam retrobats plaça Garibaldi, davant l’estatua de Giuseppe (Pepin) Garibaldi, nascut a Nissa en lo 1807. Avem començat per rescontrar aquel òme important dins l’istòria de Nissa, mas tanben de si demandar çò qu’èra Nissa a la sieu epòca. Puei, siam anats rescontrar una autra eroïna de Nissa: Catarina Segurana, una eroïna dau sètge de Nissa pendant la guèrra facha per una aliança franco-turca. La cançon “Enfants de Nissa Maritima” que podetz escotar aqui nos ditz d’alhors que lu enfants de Nissa Maritima son toi enfants de Catarina. Avem caminat dins la vielha vila tra d’autres personatges de l’istòria nissarda : Joan Nicola (qu’a fondat la chorma folclorica La Ciamada Nissarda, e qu’a escrich mai d’uni cançons en nissard), Juli Eynaudi, un poeta Nissard, Rosalindou Rancher, un autre poeta nissard (que la Nemaïda èra au programa de l’agregacion d’occitan de 2025), e encara Francis Gag (e li cronicas de Tanta Victourina que si pòdon retrobar dins Li minuta nissardi). Avem tanben parlat dau castèu, e de la sieu còla, que lo castèu èra un luec de vida dins la Nissa istòrica, mas qu’aüra, i a pus de castèu, mercés au rei de França Louis XIV. La visita s’es acabada davant lo palais dei ducs de Savoia, aüra residència prefectòrala. Una visita rica en descubèrtas, tant per lu luecs que l’istòria e la cultura de Nissa.
Per la serada dau diménegue dau ser, la serada maja d’aquela dimenjada, nos siam retrobats ai Diaus Blus, carrièra de Turin. Repais partejat, música, danças e cants èran au programa d’aquela serada co-organisada embé la corala feminista Les grenades rouges. E de segur escambis per presentar l’EOE ai curiós (que vendràn bessai d’interessats ò de participants). Avem donc minjat, charrat, dançat, e cantat. Un cansonièr, que mescla de cançons de l’EOE, dau país nissard, e de tota l’Occitania, èra distribuït per la dimenjada. Per lu curiós, lo podètz tornar trobar a la fin de l’article. Un bòn moment de partatge qu’aquela serada.
E la fin de la dimenjada arribèt lèu lèu. Encara un repais partejat, mas aquest còp en riba de mar : lo soleu èra de la partida, e cadun podia venir e partir au sieu ritme, e en fonccion dei constrenchas per tornar a maion. Segur, pendant aquelu tres jorns, avem pas pogut veire tota la Nissa « nissarda » : festins (dei Mai, dei cogordons, ò dins lo reire país), teatre en nissard, balèti, visita dins li valadas (Palhon, Roia, Vesubia, Tinea), i a encara tant de cauas de descubrir. Mas avant, es bessai l’ora de si dire « a lèu lèu a l’EOE »!
Autri referèncias sur Nissa forra-bora:
- per lu legeires de romans policièrs, podetz tornar descubrir Nissa dins lu libres de Michèle Pedinielli (Boccanera per exemple)
- Per legir de textes en nissard, podètz anar dins la rubrica Ribon-Ribanha dau site de l’IEO 06
- Lo site dei Grenades Rouges embé lor cansonièr
- Coïna nissarda e un libre de recetas